En el començament dels anys vuitanta, vaig veure un recull d'immigrants arribats a Catalunya, va ser l'època en la qual s'iniciaven les primeres migracions de gent procedent del continent Africà.

Vaig tenir els primers contactes amb els nous vinguts, en un poble de l'interior del maresme barceloní. Sant Cebrià de Vallalta, on encara dominaven majoritàriament els camps de conreu i el desenvolupament de les urbanitzacions creixents a tot el litoral barceloní, a on el treball dur era accessible a baix preu.

Molts dels immigrants eren joves, prims, atlètics i forts, que venien amb l´il·lusió de trobar una feina per poder remetre part dels diners guanyats, i estalviats, per a la seva família. Encara que no tenien papers, ni permís de treball, vivien agrupats compartint velles masies, graners o magatzems per reduir les despeses i sentir-se acompanyats en un entorn ingrat. Ni havien de diferents països, els pioners avançats, que normalment tenien estudis i que es dedicaven administrat els diners dels menys adaptats a la nostra forma de vida.

La diferència que els caracteritzava entre ells, eren les seves robes i els seus moviments. Amb el temps, el cicle d'arribada de gent i noves cares es renovava constantment, donava la sensació que venien de pas, per marxar al més aviat possible a un altre país més ric, al nord d'Europa.

La situació era molt difícil a l'hora de fer les fotos, ja que ells es pensaven que jo pretenia delatar-los. Quan la meva intenció solament era fer un retrat que documentes el seu pas, mostrar com eren i vivien els primers immigrants de color arribats al maresme català. En aquestes imatges, pretenia captar com eren les seves fisonomies, expressions i moviments, intentant respectar-los en el seu esperit i admirar les aventures viscudes amb solitud i l'adversitat.

Després de 35 anys, el que era un fet aïllat, s´ ha anat incrementant fins que ha estat un dels primers problemes per la integració de l'al·luvió d'immigrants en la nostra societat.